Resultats de la cerca

En aquest tipus d’anàlisi la mostra s’injecta en un corrent de líquid portador, al qual s’afegeixen diversos reactius Un cop han reaccionat, la mostra arriba a un detector on se'n determina la composició Entre els avantatges d’aquest mètode destaquen la possibilitat de realitzar anàlisis ràpides i repetides, la millora del temps de resposta, el menor cost, ja que les quantitats necessàries de mostra, reactius i dissolvents són menors, i la menor quantitat de temps que requereix

Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques

El 1943 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i exercí la docència en diversos centres d’ensenyament secundari Entre el 1953 i el 1957 fou professor a l’Estudi General Lullià Excavà 1967 els jaciments arqueològics del Corral dels Porcs i del puig de Lloseta S’especialitzà en la història local de la seva població natal De la seva bibliografia destaquen Lloseta Apuntes histórico-marianos 1954, Lloseta protohistorica 1982 i Costums i tradicions nadalenques 1983

Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 108-119 Vegeu bibliografia

Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Munic i a París, ciutat on entre el 1910 i el 1915 fou deixeble de G Charpentier i M Ravel De nou a Tessalònica, fou nomenat professor del conservatori de la ciutat Premi Nacional el 1923, Riadis destaca per una extensa obra de gran lirisme, amb ecos de la música popular del seu país natal i també de la música oriental De tot el seu catàleg destaquen les cançons

Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

És el principal representant del drama burgès realista del segle XIX a França La seva abundant producció, en la qual destaquen les comèdies La cigüe 1844, Le Gendre de M Poirier 1854 i Les Fourchambault 1878, enalteix les virtuts del sentit comú enfront de les velleïtats romàntiques Si bé les seves obres tingueren un gran reconeixement en vida seva, l’única incursió destacable en el món de la música és el llibret per a l’òpera Sapho , de Charles Gounod, estrenada el 1851