Resultats de la cerca

Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes

És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial

Händel en fou empresari 1732-37 i 1742-59 i hi estrenà obres seves Incendiat el 1808 i el 1856, l’actual edifici 1858 té una capacitat per a 2 090 persones El 1892 esdevingué el Royal Opera House

Actual parroquial de Tagamanent És un edifici refet al segle XVII i més tard El 1247 consta com a límit de d’Osona en un document de Sant Pau de Casserres "de Bisaura usque ed Sancta Eugenia de Congusto"

El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume

Arquitectònicament, és un edifici estructurat en un pla cruciforme amb dependències disposades entorn d’un pati central o una sala cupulada Són notables les madrasses de Hasan, al Caire segle XIV, i la de Bū'Ināniyya, a Fes 1355

El 1781 l’orquestra s’installà a l’edifici del gremi dels drapers, i per aquesta circumstància ha rebut el nom actual Gewandhaus vol dir ’casa de robes' L’orquestra visqué un dels seus períodes més esplendorosos del 1835 al 1845, quan en fou director Felix Mendelssohn, que la convertí en una formació moderna i professional Altres directors que hi han deixat la seva empremta han estat Arthur Nikisch 1895-1922, Bruno Walter 1929-33, apartat del càrrec pel règim nazi, Franz Konwitschny 1949-62 i Kurt Masur 1970-96 Des del 1998 s’ocupa de la direcció Herbert Blomstedt, que ha mostrat…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…

Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada…

Situació Claper de rocs al cim del turó de Sant Alís, únic testimoni actual del que fou aquesta antiga església ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de la capella de Sant Aleix, o Sant Alís, són al cim del turó de Sant Alís, uns 3 km a ponent del Puig de Meià, des d’on cal anar-hi a peu AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG335527 Història Aquesta església no apareix en cap document medieval Únicament a mitjan segle XVII Roig i Jalpí fa constar que entre les esglésies subjectes al priorat de Santa Maria de Meià hi havia la de “ San Alexos Confessor, en Mont-sec ” Només es pot afirmar que ha de tractar-…