Resultats de la cerca

Conreà diversos gèneres literaris, com la poesia, de tipus patriòtic, la narració i la novella Das edle Blut , ‘La sang noble’, 1892 Tiefe Wasser , ‘Aigües profundes’, 1897 i sobretot el teatre històric Spartakus , 1873 Die Quitzows , ‘Els Quitzow’, 1888 Der neue Herr , ‘El nou senyor’, 1891 Die Rabensteinerin , ‘La botxina’, 1907

Fill i successor del vescomte DalmauV o d’un presumpte vescomte Hug Jofre I Com a servidor fidel de Jaume I, participà en la conquesta de Mallorca 1229, en les vistes de Sòria 1256, en la campanya de Múrcia 1266 i en un viatge reial a Occitània 1272 malgrat militar per un moment en les files de la noblesa alçada contra el monarca el 1274, es reconcilià aviat amb el rei i formà part del tribunal creat per arranjar les diferències entre Jaume I i els nobles Tret d’un moment de tibantor el 1242, estigué en bones relacions amb el…

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’opus spicatum…

El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble…

Del lloc de Golmés se’n tenen referències des de l’any 1079 El seu castell és esmentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182, que n’era elsenyor Golmés va pertànyer a la baronia de Bellpuig fins al segle XIX Segons J Lladonosa, el castell era situat on ara hi ha l’església parroquial

Esclau turc al servei de Muḥammad de Gur , l’ajudà a derrotar els gaznèvides i a conquerir l’Hindustān 1191-94 Mort el seu amo 1205, es convertí en senyor de Delhi i de Lahore, encapçalant la dinastia dels anomenats reis esclaus soldanat de Delhi

Professor a la Universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats 1377 Metge de Joan I de Catalunya-Aragó, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘ElSenyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

El 22 de juliol de l’any 1563, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem Caçador, bisbe de Barcelona no jurà el càrrec diputat militar Joan Francesc de Calders i d’Alentorn, baró de Segur i senyor de Cervera diputat reial Francesc Torrelles, domiciliat a Perpinyà oïdor eclesiàstic Miquel Joan d’Olzinelles i d’Hospital, canonge de la seu de Lleida diputat reial Jaumot d’Alemany i Madrigal, senyor de Bellpuig diputat reial Tomàs Taularí, burgès de Perpinyà Guillem Caçador Vic 1510 – Barcelona 1570, bisbe de Barcelona, extret per al càrrec…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…