Resultats de la cerca
Es mostren 20985 resultats
Sant Julià de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el…
Castell de Riquer (Montmaneu)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era el senyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, més tard refós amb l’orde de Montesa Tanmateix, el cas és…
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
Artesa d’Onda
Poble
Poble del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda; artesans
).
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 el 1602 era habitada per 38 famílies morisques La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales
l’Alcudieta del Comtat
Municipi
Poble del municipi de Cocentaina (Comtat), situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola.
Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies
la Cogullada

Vista de l'església de Sant Bartomeu de la Cogullada
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barri
Barri de Carcaixent (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’origen islàmic l’església Sant Bartomeu era, al segle XIV, annexa de la de Ternils A causa de les inundacions del Xúquer, els seus habitants passaren a residir a Carcaixent, vila a la qual fou agregat l’antic poble el 1589, desmembrant-lo d’Alzira
estrany | estranya
Història del dret
Estranger, foraster.
Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina