Resultats de la cerca
Es mostren 4278 resultats
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…
Roger Bernat IV de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada.
Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’…
Burhanuddin Rabbani
Política
Polític afganès d’ètnia tadjik.
L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se el cop d’estat i la invasió…
Joan Duran i Ferret
Política
Polític i sindicalista.
El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges,…
Vila medieval de Claret (Santpedor)
Art romànic
Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168 el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom callo de Poallo Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren el cognom de Claret Dos…
Castell del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa Cecília d’Elins…
Pont d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Pont medieval, situat a la capçalera del riu d’Anguera, sota les ruïnes de l’església de Sant Pere ECSA - J Bolòs Aquest pont es troba sota mateix de l’església de Sant Pere d’Anguera, a la capçalera del riu d’Anguera Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Pont El pont d’Anguera té una amplada de 4,3 m i una longitud d’uns 17 m La llargada de l’arcada és, però, d’uns 7 m i la seva alçada, fins a la llera del riu, és d’uns 4 m La sola del pont té un gruix d’uns 60 cm L’arc és format per dovelles amb una…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte…
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina