Resultats de la cerca
Es mostren 30157 resultats
fèlids
El jaguar és el gran fèlid de les selves tropicals americanes
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Família de mamífers fissípedes de cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors amb quatre proveïts d’urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues premolars i una molar.
Són animals essencialment carnívors D’hàbits generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos S’enfilen als arbres amb facilitat i poden nedar bé Són cosmopolites, excepte a la regió australiana els més coneguts són el gat domèstic , el lleó , el tigre i el lleopard Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic , habiten actualment als Països Catalans Fèlids Nom científic Nom vulgar Acinonnyx jubatus guepard Felis catus gat, gat domèstic Felis concolor puma , lleó americà Felis serval serval Felis silvestris geneta , gat salvatge Felis pardalis ocelot Lynx sp linx Lynx lynx…
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
Adolf I de Luxemburg
Política
Gran duc de Luxemburg (1890-1905).
El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg
Pere Ramon Sacosta
Història
Cristianisme
Gran mestre de Rodes (1461-67).
Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de…
Folkestone
Ciutat
Ciutat del comtat de Kent, Anglaterra, Gran Bretanya.
És situada al peu dels Downs del nord, al sud-est de Canterbury El port experimenta un important moviment de passatgers entre la Gran Bretanya i el continent europeu a través de la Mànega, amb enllaç a Boulogne i a Calais França Hi ha indústria pesquera Gran estació balneària
continentalitat
Meteorologia
Geografia
Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat.
És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria
Ivan IV de Rússia
Ivan IV de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Gran príncep de Moscòvia (1533-47) i primer tsar i gran príncep de tot Rússia (1547-84).
Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou annexada a…
Austràlia Meridional
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia vora la Gran Badia Australiana.
La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid…
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
castell de Querol
Vista panoràmica del castell de Querol, situat damunt d'una gran roca que s'aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l'antic poble
© Fototeca.cat
Castell
Restes de l'antic castell que presideix el poble de Querol (Alt Camp).
Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes