Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Club Twirling Blanes

Actuació de l’equip del Club Twirling Blanes de l’any 2010 al Campionat d’Espanya
Club Twirling Blanes
Gimnàstica
Club de twirling de Blanes.
Fundat el 1992, nasqué a partir del Grup de Majorettes i Banda Musical de Blanes, creat l’any 1972 Durant la dècada de 1980 introduí el twirling a l’Estat espanyol i Pere Comas, director del grup en aquella època, en fou un dels impulsors El 1992 s’afilià a la Federació Mundial de Twirling Baton WBTF i a la Confederació Europea de Twirling Baton CETB Guanyà en nombroses ocasions el Campionat i la Copa de Catalunya i d’Espanya de twirling Participà en competicions d’àmbit europeu i mundial, on competí en les disciplines de grups i equips Aconseguí la medalla de bronze en la…
Ottavio Rinuccini
Música
Poeta i llibretista italià.
Membre de la noblesa florentina, el seu primer recull poètic conegut és del 1579 Formà part de l’Accademia degli Alterati, i freqüentà el cercle artístic format pel comte Giovanni Maria Bardi, principal promotor de la Camerata Fiorentina, on fou concebuda l’òpera i d’on sorgiren els primers exemples d’aquest gènere Rinuccini collaborà amb Bardi en els textos dels intermedi en ocasió de les noces del gran duc Ferran I 1589, i el 1598 s’estrenà la que és considerada la primera òpera, Dafne , amb llibret de Rinuccini i música de Jacopo Corsi i Jacopo Peri Aquesta obra fou seguida, entre d’altres…
Eugen Jochum
Música
Director d’orquestra alemany.
De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’…
Hans Guido von Bülow
Música
Director i pianista alemany.
A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…
Ángel G. Gauna
Cinematografia
Guionista i ajudant de direcció.
Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…
Leo Ornstein
Música
Compositor i pianista nord-americà d’origen ucraïnès.
Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es…
,
Little Richard
Música
Nom artístic del cantant, compositor i pianista nord-americà Richard Wayne Penniman.
La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…
Carlos Santana
Música
Guitarrista i cantant de rock mexicà.
Vida Fill d’un músic mariachi , el 1967 es traslladà a San Francisco, on formà el grup Santana Blues Band 1969, d’estil molt afí a la salsa , que aconseguí un gran èxit Amb aquesta formació introduí en el rock els gèneres musicals llatins El seu primer disc, Santana 1969, i el següent, Abraxas 1970, obtingueren un gran èxit de vendes i bones crítiques per peces que han passat a la història del rock , com Black Magic Woman , Samba pa ti i la versió de la cançó de Tito Puente Oye como va A més de rock , a la meitat dels anys setanta es decantà pel jazz , fruit de la seva…
,
Pedro Albéniz y Basanta
Música
Pianista, pedagog, organista i compositor castellà.
Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de…
,
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina