Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Salvador Escrig
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles —d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825— i a la de Joaquim Martínez Autor de projectes urbanístics i de comunicacions Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans 1830
Almanac de les Lletres
Anuari publicat a Palma, Mallorca, des del 1921 fins al 1936, en català, i incorporat, des del 1924, a les publicacions de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics
Francesc Cabot i Ferrer
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili i Joaquim
Joan Marsillach i Parera
Medicina
Metge.
Pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart Es doctorà en medicina i fou metge, per oposició 1885, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Publicà obres mèdiques, com Observaciones sobre el tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos 1860 i els almanacs El relámpago médico i El relámpago farmacéutico 1871-73
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el…
Pere Daura i Garcia
Pintura
Pintor.
Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al…
Francesc Bartrina i d’Aixemús

Francesc Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…
,
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…
marquesat de Cruïlles
Història
Títol concedit, al regne de les Dues Sicílies, el 1735, a Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, virrei de Nova Espanya.
Passà als Salvador
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Grup instrumental promogut a Barcelona el 1968 pels compositors catalans Joaquim Homs, Josep M.Mestres i Quadreny, Xavier Benguerel i Josep Soler.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina