Resultats de la cerca

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic…

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La…

No coneixem l’època de construcció d’aquesta capella, avui desapareguda, però com a mínim ha de remuntar a mitjan segle XIII, moment en què s’esmenta per primer cop el castell de Caladroer, situat al poble del mateix nom, a l’E de Belestar, prop del límit entre el Rosselló i la Fenolleda La documentació la testimonia per primera vegada el 1390, quan la vídua de Berenguer Julià, de Caladroer, li feu un llegat de 5 sous Pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonquerolas En l’actualitat dins el castell de Caladroer hi ha una capella dedicada al Sagrat Cor que fou beneïda el…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà…

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una càvea i una…

Comprèn l’alta vall de la Castellana, des de la línia de crestes que separa la conca de la Tet de la de l’Aglí massís de Madres, 2 469 m alt coll de Jau, 1 513 m tuc Dormidor, 1 845 m serra de les Escales, 1 725 m roc del Rosselló, 1 314 m fins als serrats que la separen de la vall de Conat Una bona part del terme és constituïda per terrenys improductius, boscs i pasturatges L’economia és essencialment agrícola 338 ha, la major part de pastures i farratge 272 ha Els conreus es localitzen al fons de la vall 68 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha de vinya i 6 ha d’…