Resultats de la cerca

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona JAB en arribar a Catalunya, a divuit anys Posteriorment passà al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo Fou set cops campió de Catalunya de 10 000 m 1977, 1980, 1981, 1982, 1986, 1989, 1990, un de 5 000 m 1980 i un de marató 1988 Com a veterà acumulà més de 30 títols catalans i espanyols i pujà diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món

Amb una mà hom palpa la paret abdominal, mentre que amb l’altra efectua la dilatació forçada de l’anus, previ buidament de la bufeta, amb dos dits introduïts a través d’aquest El dolor que provoca la dilatació forçada fa desaparèixer el dolor i la contractura abdominal en els casos d’abdomen agut d’origen extraabdominal i en els abdominals de causa no inflamatòria com ara còlics nefrítics En els casos de peritonitis, el dolor i la contractura abdominal no es modifiquen

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

En la classificció Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc rascat Consisteix en un recipient, generalment de vidre, de coll llarg i estret, amb la superfície estriada El cos de l’ampolla se sosté amb una mà mentre amb l’altra és fregat i/o colpejat amb un objecte no sonor utilitzant la mateixa tècnica que s’empra per al güiro Al País Valencià, Mallorca i Menorca és freqüent trobar-lo entre els instruments de percussió que s’afegeixen a les rondalles

Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Collaborà a “El Camí”, “La Revista” i “La Publicitat” Fundà i dirigí la revista “Ofrena” D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica Ha publicat les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921, Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des oliviers París, 1927 Simpatitzant d’Acció Catalana, fou després representant oficiós d’Azaña a Barcelona Publicà també Política fiscal de la República 1933

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Fill de Teodosi I, el qual repartí l’Imperi entre ell i Honori, donant al primer el d’Orient i a l’altre el d’Occident El 383, fou nomenat August pel seu pare, i posat sota la protecció d’Estilicó Fou el primer emperador d’Orient 395, amb seu a Constantinoble El seu regnat fou una successió de baralles àuliques, i només es mantingué per la mà forta d’Antemi que fortificà la frontera del Danubi contra els huns

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874