Resultats de la cerca

Fundat el 1983, fou un dels clubs catalans d’esquaix més destacats durant els anys vuitanta L’equip femení es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya dos anys consecutius 1984, 1985 Sobresortiren Maria Bachs i Mònica Espadaler Acollí diverses competicions, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ballantines El 1987 remodelà les installacions i construí dues pistes de raquetbol i tres noves pistes d’esquaix, i passà a tenir-ne quinze També disposava de dues pistes de futbol sala, gimnàs, sauna, piscina i escola d’esquaix El 1992 tenia 600 socis Desaparegué a mitjan anys noranta i…

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana i una Lliga…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al…

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, l’any 1955 guanyà el Trofeu Tirador Complet Fou campió d’Espanya en les especialitats de fusell a 200 m 1957 i d’arma curta de gros calibre 1965, i subcampió d’Espanya d’arma curta de gros calibre 1959 i de pistola lliure a 50 m 1961 Fou campió de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions El 1962 baté el rècord de victòries del Campionat de Barcelona L’any 1966 debutà en pistola de velocitat, especialitat en la qual també guanyà diversos campionats de Barcelona fins a mitjan dècada dels anys setanta Fou internacional amb la selecció…

Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó Retaule gòtic, del segle XV

Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic

Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis

L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu

Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…