Resultats de la cerca

A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…

Dedicat al negoci familiar de venda de fruita al mercat del Ninot de Barcelona, aviat destacà pel tarannà dialogant i negociador, que el portà a ocupar càrrecs institucionals i en entitats professionals, tant durant el franquisme com en la democràcia El 1964 fou nomenat president del Gremi de Fruites i Verdures i fou també regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sants-Montjuïc 1973-79 Presidí la Comissió de Mutualitat d’Autònoms de Consum, fou vicepresident de la Junta Rectora Nacional 1962-77, president fundador del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona CG…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica,…

Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…

Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives al retorn…

A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en…

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on del 1980 al 1984 fou professor titular de teoria econòmica Amplià estudis d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT i en administració pública a la JF Kennedy School of Government Universitat de Harvard La seva trajectòria acadèmica continuà posteriorment com a professor associat del Mercat d’Infraestructures i Cooperació públic-privat PPP a la Universitat Pompeu Fabra Des del 2014 és director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC Ha ocupat també càrrecs en l’Administració pública,…

Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina , partit de la qual fou nomenada presidenta el 1992, en 1979-99 fou alcaldessa de Costitx Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d’UM amb el Partido Popular hi presidí la Comissió de Cultura 1987, i el 1992, ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca , gràcies al pacte amb el PSIB -PSOE i el PSM , que es repetí en les eleccions del 1999 Pacte de Progrés…

Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política preconitzava…