Resultats de la cerca

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

Conegut per nombroses firmes seves que apareixen a la base de diverses estàtues, trobades, sobretot, a Rodes, és esmentat per Plini Hom creu que executà la imatge del navarc Agesandre que figura en la birrem esculpida a l’acròpolis de Lindos Li ha estat atribuïda la Níkē de Samotràcia, considerada una obra ròdia del segle II aC, pel fet d’haver trobat la seva signatura en uns fragments apareguts en el mateix indret on fou descoberta l’estàtua

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

Fou periodista, i ocupà després alguns càrrecs oficials D’estil brillant i acurat, escriví reculls de narracions, com O zlých samotářích ‘Captius solitaris’, 1913, i nombroses novelles, entre d’altres, Žalář nejtemnější ‘La presó més fosca’, 1916, Anna proletářka ‘Anna, la proletària’, 1928 i Nikola Śuhaj loupežník ‘El bandit Nikola Śuhaj’, 1933 Les tres narracions aplegades sota el títol de Golet v údolí ‘Golet a la vall’, 1973 versen sobre el món jueu a la Rutènia subcarpàtica

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

N'és la fracció més important equival al 65% de la xifra total de proteïnes És una proteïna globular que funciona com a transportadora La seroalbúmina humana consta d’una sola cadena amb uns 550 aminoàcids i té un pes molecular aproximat de 68 500 És sintetitzada per la cèllula hepàtica i serveix com a vehicle de nombroses substàncies autògenes bilirubina, calci, àcids biliars, àcid úric, vitamines C, P, K, adenosina, etc i de substàncies exògenes medicacions