Resultats de la cerca
Es mostren 2934 resultats
Francesc d’Erill i de Sentmenat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…
Vincent Auriol
Història
Política
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat 1914 i secretari general 1914-36 de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO Ministre de finances del govern de front popular de Léon Blum 1936-37, de justícia del de Chautemps 1937-38 i d’estat del segon gabinet Blum 1938 Fou un dels vuitanta parlamentaris que negaren els plens poders al mariscal Pétain 1940, per la qual cosa el govern de Vichy l’empresonà Aconseguí d’evadir-se i s’uní a Londres a la Resistència 1943 Fou ministre d’estat al gabinet del general De Gaulle 1945, president de les assemblees constituent 1945 i nacional 1946 i…
Carlos Arias Navarro

Carlos Arias Navarro
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític castellà.
Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de…
Gennaro Annese
Història
Cap insurrecte napolità.
Armer d’ofici, intervingué en les lluites populars napolitanes contra el domini hispànic 1647 Després de la mort de Masaniello, dirigí la revolta del poble napolità, que obligà el virrei a amagar-se al Castell Nou agost del 1647 Tingué discrepàncies amb Francesco Toraldo, successor de Masaniello, i el féu decapitar Sense capacitat militar, quan arribà la flota de Joan d’Àustria octubre del 1647 confià la resistència als francesos comandats pel duc de Guisa, el qual, sota el títol de duc de la República napolitana, començà a governar autoritàriament Annese, aleshores, inicià…
Francesc Tombas Bonet
Motociclisme
Enginyer i pilot de motociclisme.
Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el…
Manuel Traver
Motociclisme
Pilot de motociclisme i de karts.
Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de…
Simó Pou Badía

Simó Pou Badía
© Família Pou
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
S’inicià en el món de la competició l’any 1934, al circuit de Vilafranca del Penedès, on aconseguí la seva primera victòria amb una moto Rudge de 350 cc Especialista en proves de resistència, disputà el IV Gran Premi Internacional de Barcelona 1935, celebrat a Montjuïc L’any 1950 s’incorporà a les files de Derbi com a pilot oficial, i participà en cinc edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 i en dues del Gran Premi de Mallorca 1954-55 L’any 1958 assolí el Campionat d’Espanya de marques per a Derbi en categoria de 350 cc Es retirà l’any 1959, després d’haver participat en…
Xavier Aymar Santamaria

Xavier Aymar Santamaria durant l’ascensió a l’Everest el 2008
Arxiu Xavier Aymar / Xavier Àrias
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador de muntanya.
Membre del Club Excursionista de Gràcia, participà en l’expedició tarragonina al Muztagata 1995 Formà part de la I Expedició Tarragona Everest 1997, i de la II Expedició Tarragona Everest 2000 El 2003 conquerí el Gasherbrum II 8035 m, el 2004, el Cho Oyu 8201 m acompanyat per Joan Antoni Barril i el 2008, l’Everest 8848 m, acompanyat per Xavier Àrias En competicions, aconseguí la tercera posició de la Copa d’Espanya de curses d’esquí de muntanya juntament amb Jacob Salvadó 1997, i participà en nombroses maratons, rallis i curses de resistència de muntanya D’altra banda, ha…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina