Resultats de la cerca

L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…

El promotor és Josep M Barrios Casals En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Segarra En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5341 vots 2,7% i 49 regidors i 4 consellers comarcals 1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra

Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…

Hi ha referències del terme d’Hostafrancs des del 1063 Aquest castell és un dels més ben documentats del sector i apareix esmentat per primera vegada com a tal el 1073, any en què el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de Santa Maria de la Seu cediren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom Entre les afrontacions de Torrefeta hom anomena, a ponent, els castells d’Hostafrancs i Concabella Des d’un bon principi el castell d’Hostafrancs va pertànyer al bisbe i al capítol d’Urgell, tot i que no és consignat en la relació de castells del terme de Guissona…

Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia…

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en…

El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques Molins, Berga…

Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com Epistolari familiar de…

Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona

Ingressà al monestir de Vallbona, hi professà ~ 1648 i hi exercí diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa 1701 Escriví en català un Directori espiritual , inèdit, del qual només es conserva el segon volum Escrit en un llenguatge planer i afectiu, s’inscriu en la línia de l’ascètica i la mística cistercenques