Resultats de la cerca
Es mostren 1845 resultats
punxa
Indústria tèxtil
Fibra curta obtinguda com a rebuig en la pentinadora de llana i que pot ésser utilitzada per a teixits de llana cardada i per a barrets de feltre.
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc.).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al segle XV, i al segle XVI n’hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els segles XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són autòctones, però també n’…
misso

Diferents tipus de misso
Alimentació
Gastronomia
Pasta fermentada elaborada amb una barreja d’aigua, soia i civada o arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa.
sociació
Geobotànica
Unitat de vegetació utilitzada per les escoles fitocenològiques del nord d’Europa i caracteritzada per les espècies constants, per l’estructura dels estrats i per diversos paràmetres quantitatius.
aeròdrom
Transports
Zona de terreny o d’aigua, proveïda o no d’edificis i d’altres instal·lacions, utilitzada per a l’envol i l’aterratge o l’amaratge d’aeronaus.
El mot aeròdrom, aplicat primitivament a qualsevol camp d’aviació, és emprat, després de la generalització de les línies aèries, per a designar, bé aquells camps que no tenen un tràfic regular, bé les installacions dels aeroports utilitzades per al servei de les aeronaus
mart
Indumentària
Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment d’abrics i de capes i en altres peces que serveixen d’abrigall.
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
naveta
.jpg)
Vista exterior de la naveta de Rafal Rubí (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument característic de la prehistòria de Mallorca i de Menorca.
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina