Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
serpentó
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, habitualment considerat el baix de la família de la corneta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell La columna d’aire és…
half-valve
Música
Recurs d’expressió emprat en instruments de vent-metall amb bombes, especialment la trompeta.
Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’orquestra de…
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII
car de fora
Transports
En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
energies renovables
Economia
Formes de producció d’energia que no depenen, en principi, d’una primera matèria exhaurible i que es caracteritzen per l’absència de contaminació i de residus.
Al llarg dels darrers anys, la preocupació per la possible reducció de les reserves de petroli i de gas natural han portat a la recerca de noves energies alternatives També el temor a l’augment de la pollució ambiental i acords com el Protocol de Kyoto han estimulat la investigació de noves fonts energètiques amb un menor impacte ambiental Dins d’aquesta categoria, s’hi inclouen des de l’hidrogen fins a l’aprofitament d’elements naturals com ara l’aigua energia hidroelèctrica, el vent energia eòlica o la llum del sol energia solar, la biomassa i l’energia geotèrmica Malgrat els…
Roger Planchon
Teatre
Director i autor dramàtic francès.
El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe La seconde surprise de l’amour 1959, de Marivaux Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre textos propis…
motor
Tecnologia
Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
Inicialment hom els classifica en tèrmics o atèrmics , segons que sigui utilitzada o no l’energia calorífica en alguna de les etapes de transformació de l’energia inicial en energia mecànica Els motors atèrmics , en funció de l’element que forneix l’energia, poden ésser hidràulics impulsats per un líquid a una alta pressió o a una gran velocitat, pneumàtics moguts per aire comprimit, eòlics o aeromotors aeromotor que aprofiten l’energia del vent i elèctrics motor elèctric que transformen l’energia elèctrica també són motors atèrmics els que poden transformar l’energia mecànica…
Harald Ulrik Sverdrup
Geografia
Oceanògraf i meteoròleg noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…
Lluís Bartomeu Meseguer i Pallarés
Literatura
Poeta, historiador de la literatura i assagista.
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina