Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Julius Zeyer
Literatura
Escriptor txec.
De pare alsacià i mare jueva de llengua alemanya, viatjà per Europa, Tunísia i Turquia Després d’haver tornat d’aquest viatge, estudià llengües i literatures modernes a la Universitat de Praga D’esperit turmentat, la seva obra, d’un gust refinat i decadent, és un clar exponent del cosmopolitisme i decadentisme del final del s XIX Les seves novelles principals són Román o věrném přátelství Amise a Amila ‘Novella de la fidel amistat d’Amis i Amil’, 1880 i Jan Maria Plojhar 1888, amb trets autobiogràfics, considerada la seva obra mestra, on s’exposa d’una manera original la…
Johann Georg Leopold Mozart
Música
Compositor alemany.
El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb…
Josep Montserrat i Boada
Música
Organista i compositor.
Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa
,
Consell Nacional Català
Història
Entitat política catalana creada com a resultat de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic (1953), on participaren, directament o delegada, representants procedents de tots els Països Catalans.
Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els butlletins del…
música peruana
Música
Art musical conreat al Perú.
Els nombrosos i variats instruments musicals trobats pels conqueridors castellans del segle XVI testimonien que l’imperi inca tenia una cultura musical molt desenvolupada Els castellans hi introduïren la música occidental Gutierre Fernández Hidalgo ~1553-1618, autor de música religiosa, en fou el primer representant nadiu Altres compositors foren Tomás de Torrejón y Velasco 1644-1728, autor de l’òpera La púrpura de la rosa 1701 sobre l’obra de Calderón, José Bernardo Alzedo 1798-1878, autor de l’himne nacional peruà, José María Valle Riestra 1859-1925, Pablo Chávez 1899, Daniel Alomía 1871-…
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra …
Feliu Gasull i Altisent
Música
Guitarrista i compositor.
De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra…
Bonaventura Claveguera i Claveguera
Literatura
Escriptor i veterinari, signà la seva obra literària amb el nom de Ventura Ametller.
Residí la major part de la seva vida a Mataró President del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, al marge de la seva professió s’interessà per la cultura en diverses de les seves manifestacions, especialment per la literatura Autor d’una obra bàsicament inèdita, una part de de la qual ha estat publicada l’assaig Teoria general de l’universalisme 1979, els poemaris El primer quadern de Bel Dezir 1981, premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics 1991, i les novelles atípiques Summa kaòtica 1986 i Resta kaòtica 2008 L’any 2024 es publicà Poesia completa , una recopilació en dos…
Dolors Sistac i Sanvicén
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic El català d’…
,
Marcos-Ricardo Barnatán
Literatura
Poeta i narrador argentí que resideix a Madrid des del 1965.
Com a poeta coincideix amb la generació dels anomenats “novísimos” per Josep Maria Castellet, sobretot per la preeminència del llenguatge i un cert to hermètic en els conceptes De la seva producció poètica destaquen els cinc llibres aplegats a El Oráculo invocado Poesía 1965-1983 1984, i que continuà en dos poemaris posteriors El techo del templo 1999 i Consulado general 2000 Com a narrador és autor de la trilogia El nudo gordiano , formada per El laberinto de Sión 1971, Gor 1973 i Diano 1983, i de la novella Con la frente marchita 1990 Publicà una biografia de Borges Borges,…