Resultats de la cerca

Orientats a contribuir a l’emancipació de la dona, publicà mètodes de costura que obtingueren un gran èxit El Corte Parisien i Sistema Martí 1896, 87a edició el 1967 Publicà també El traje histórico femenino 1940 Fundà i dirigí l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí , a Barcelona 1896, que aviat obrí acadèmies a la resta de l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina Rebé nombrosos premis en exposicions internacionals d’alta costura

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Membre de la Companyia de Jesús, decorà molts temples de l’orde El seu estil, d’un gran sentit escenogràfic, utilitza la perspectiva per donar uns efectes òptics d’un marcat resultat plàstic Treballà a Viena al servei del príncep de Liechtenstein Influí en l’estil decorativista de les pintures murals del barroc alemany i austríac del s XVIII Com a teòric cal remarcar la seva obra Prospettiva de’ pittori ed architetti 1693-98

Políticament radical, en les seves primeres novelles denuncià el nou militarisme alemany, com a Der Kaiser ging, die Generale blieben ‘L’emperador se n'ha anat, els generals s’han quedat’, 1932, la qual cosa l’obligà a exiliar-se des del 1933 al 1945, any que s’installà a la RF d’Alemanya Aquí obtingué una gran popularitat amb la seva trilogia sobre la guerra sovieticoalemanya Stalingrad 1946, Moskau 1952 i Berlin 1954

General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563

Collaboradora d’Otto Hahn a la Universitat de Berlín i a l’institut Kaiser Wilhelm, intervingué d’una manera decisiva en el descobriment del protoactini i en la producció d’elements transurànics Els seus estudis sobre l’estructura del nucli atòmic i la fissió de l’àtom d’urani, fets juntament amb el seu nebot Otto RFrisch, contribuïren al desenvolupament de la gran indústria basada en l’aprofitament de l’energia nuclear

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres