Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
Vlaams Belang
Política
Partit polític belga.
Nom que prengué el Vlaams Blok en refundar-se després de ser dissolt per resolució del Tribunal Suprem belga En les eleccions municipals del 2006, la formació augmentà considerablement els seus representants i passà de tenir-ne 439 a tenir-ne 800 En les generals del 2007, obtingué 17 escons a la Cambra de Representants sobre 150 i 5 al Senat sobre 40 Tot i això, en les eleccions del juny de 2010 patí una davallada important, amb 12 diputats i 3 senadors, respectivament
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
trilobits
Paleontologia
Classe d’artròpodes paleozoics, l’única del subembrancament dels trilobitomorfs.
Tingueren una importància excepcional durant l’era primària, tant per l’abundància com per la varietat de formes Són la base de la datació bioestratigràfica i tenen un gran interès paleoecològic i paleogeogràfic Presenten una triple divisió, a la qual alludeix el nom, a causa de l’existència de dos solcs longitudinals D’altra banda, el cos és compost per tres regions l’escut cefàlic, el tòrax i el pigidi Foren molt importants al Cambrià i a l’Ordovicià, i llur aparició marca el començament del fanerozoic
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
aqueu | aquea
Història
En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.
Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès