Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques

Pertanyent al grup dels Beat Poets de San Francisco, publicà el seu primer volum el 1935, These Are the Ravens , encetant la problemàtica pacifista que anà aprofundint i el féu entrar en l’orde dels dominics Canvià aleshores el seu nom literari pel de Brother Antoninus Sota aquest pseudònim publicà At the Edge 1958 i tota una sèrie de llibres de protesta Abandonà l’orde i tornà a publicar com Everson més endavant Entre les seves darreres obres cal esmentar The Masks of Drought 1979

Metge a Londres i a Ghana, esdevingué cap del Nyasaland African National Congress el 1951 Empresonat entre 1959-60, fou nomenat primer ministre de Nyassalàndia nom de Malawi abans de la independència Primer president elegit de la república de Malawi 1966, el 1971 implantà un règim de partit únic i es proclamà president vitalici, perseguí l’oposició i implantà una rígida censura El 1993 l’oposició el forçà a restablir el multipartidisme i fou derrotat per Bakili Muluzi en les eleccions presidencials del 1994

A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII

Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Actualment no queda cap vestigi d’aquesta capella i antic santuari esmentat per Sanç Capdevila Sols recorda el seu emplaçament el nom d’una partida del terme, anomenada Mas de Sant Pere, situada a la vall del riu Corb, a llevant del poble de Sant Martí de Maldà Sota la partida del Mas de Sant Pere i dividida per l’actual carretera L-201, hi ha una altra partida anomenada Puig Pelat, on la tradició oral parla de la possible existència d’un poblat

Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments