Resultats de la cerca

A París 1884 admirà la pintura de Manet Fou influït, també, per Frans Hals i per Rembrandt Al principi pintà, en estil realista, animades composicions de cavalls més tard s’orientà vers un impressionisme molt personal El 1886 s’havia establert a Amsterdam, ciutat que presentà en versions grises i opressives no mancades de lirisme És conegut, també, pels seus nus

El 1932 es graduà en enginyeria a l’institut de tecnologia de Berlín, i inicià estudis aprofundits sobre els motors coet de propulsió líquida El govern nazi alemany copsà de seguida la importància d’aquesta matèria, car els coets no eren proscrits pel tractat de Versalles, i hom proposà d’aplicar-los a la seva política bellicista Així, Von Braun fou nomenat cap de l’estació experimental de Kummersdorf, prop de Berlín, controlada pels militars El 1937 fou director tècnic del centre experimental de coets que l’armada nazi construí a Peenemünde mar Bàltica, on romangué fins el 1945, gaudint d’…

Escriví uns vint poemes plens d’entusiasme per la revolució Elegie 1870, etc

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb Silvina…

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme…

Ensenyà història medieval a la Universitat d’Estrasburg 1919 i fou professor d’història econòmica a la Sorbona 1936-39 El 1929 fundà, amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire économique et sociale La seva carrera docent restà truncada per les disposicions antisemítiques del govern Pétain El 1942 entrà en el moviment de resistència francès fou fet presoner i afusellat pels nazis S'especialitzà en l’estudi de les institucions socials i econòmiques medievals Propugnà un concepte integral de la història assenyalant la necessitat de la seva coordinació amb d’altres ciències…

Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…

Professor de física a la Universitat d’Oslo Investigà el magnetisme terrestre i les aurores boreals elaborà una teoria cosmogònica fonamentada en el magnetisme solar Juntament amb Samuel Eyde, desenvolupà un procediment d’oxidació de nitrogen atmosfèric mitjançant l’arc voltaic