Resultats de la cerca
Es mostren 3637 resultats
Chandrasekhara Venkata Raman
Física
Físic indi.
Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física
William Holman Hunt
Pintura
Pintor anglès.
Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905
Halldór Kiljan Laxness
Literatura
Escriptor islandès.
Influït per l’expressionisme, esdevingué conegut amb la novella Vefarinn mikli frá Kasmír ‘El gran teixidor del Caixmir’, 1927 Adherit al socialisme, escriví novelles de tema social, com ara Salka Valka 1934, Sjalfstaettfolk ‘El poble lliure’, 1935 i la tetralogia Ljós heimsins ‘La llum del món’, 1940 La seva obra narrativa posterior, que inclou Islandsklukkan ‘La campana d’Islàndia’, 1946, Gerpla ‘Els guerrers’, 1952 i Paradisarheimat ‘El paradís retrobat’, 1960, s’inspira més en la tradició de la saga islandesa Premi Nobel de literatura 1955
el Taure
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.
Conté 216 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la primera magnitud, dos de la segona i tres de la tercera L’astre principal, α Tauri , conegut amb el nom d' Aldebaran , és un gegant vermell de magnitud 1,06, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 64 anys llum La constellació conté també una nebulosa d’emissió anomenada la nebulosa del Cranc , i dos cúmuls oberts el de les Plèiades i el de les Híades
Giovanni Serodine
Pintura
Pintor italià.
Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
Josefina Solsona i Querol
Literatura catalana
Narradora.
Collaborà a Las Noticias 1921-27, amb narracions en castellà, i des del 1931 en publicà en català a la revista En Patufet El 1933 aparegueren dues novelles sentimentals a la “Biblioteca Gentil” L’hora d’en Lluís i L’encís blau Durant la postguerra continuà publicant diverses narracions i contes infantils en llengua castellana — Alberto 1943, Eulalia 1951— i algunes peces teatrals També deixà dues obres teatrals inèdites, A mitja llum i El cisne de Lohengrin Sovint emprà el pseudònim de Cecilia Beltran
John Crome
Pintura
Paisatgista anglès.
De formació autodidàctica, fou influït per Hobbema, Gainsborough i Constable El seu estil, que uneix la pintura holandesa del segle XVII amb el Romanticisme de Richard Wilson, donà com a resultat formal una pintura de forts constrasts de llum i ombra Fundà la Norwich Society of Artists 1803 El 1814 visità França i Bèlgica Les millors obres daten dels darrers anys de la seva vida Vista de Mousehold Heeth 1815 Victoria and Albert Museum, Londres i El roure de Poringland 1817-21 National Gallery, Londres
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina