Resultats de la cerca

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou,…

Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…

Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

A partir de fotografies o de visions imaginàries, fa una pintura d’imatges desenfocades o tons virats Ha realitzat exposicions individuals en nombroses galeries nacionals i ha participat amb regularitat a la fira ARCO Madrid, i en d’altres com Arte'BA'08 Buenos Aires, Arte Lisboa, Chicago Art Fair, Art Cologne, Artissima Torí i Liste Basilea

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món Excellí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel , figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall

Durant la dècada de 1940 fou la millor tennista de l’Argentina i guanyà nombrosos torneigs internacionals Fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1957, 1958 i de dobles en una 1959, juntament amb M T Vilarnau També fou campiona d’Espanya individual 1957 El principal estadi de tennis de Buenos Aires duu el seu nom