Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
paó diürn
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que arriba a tenir com a màxim una envergadura de 60 mm i presenta les ales d’un color roig ferruginós i vorejades de gris groguenc, que li permeten d’efectuar un vol ràpid.
Es troba des del juliol fins a l’octubre Les erugues fitòfagues, tenen moltes espines protectores
menuris
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, més grosses a la part anterior que a la posterior, i la siringe com la dels oscins, però només amb dos o tres parells de músculs.
Poden imitar tota mena de sorolls Comprèn dues famílies els menúrids, o ocells-lires , i els atricornítids
espiadimonis
Espiadimonis (Anax imperator)
gihawi (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, caracteritzats pel fet de presentar el cos gros i robust (sobretot el tòrax), l’abdomen de colors lluents i virolats, els ulls molt grossos i les ales posteriors més grosses que les anteriors.
Són freqüents a les vores d’aigua rius, llacs, basses, etc i als llocs clars i assolellats Els gèneres més importants, Aeschna i Anax , tenen espècies comunes als Països Catalans, com Aeschna grandis i Anax imperator , que és l’espiadimonis europeu més gros de tots
pterodàctil
Paleontologia
Gènere d’arcosaures de l’ordre dels pterosaures, de la família dels pterodàctils, de vida aèria, amb ales de fins 3 m d’ample de punta a punta, mandíbules amb dents només a l’extrem, cavitats preorbitàries i nasals unides, i cara molt curta.
Visqueren al Juràssic
mosca de la cigronera
Mosca de la cigronera
Aleksandrs Balodis (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Petit dípter (2 mm de llargària) molt semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera, a les fulles de la qual diposita la posta, i en les quals les larves, àpodes i grogroses, en néixer obren galeries.
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
Els palaus reials
Art gòtic
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Situació Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - FJ de Rueda La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF948789 Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat MLIR Capitells A la masia de…