Resultats de la cerca
Es mostren 102513 resultats
Hilari Gombau Morera

Hilari Gombau Morera (amb la pilota)
Fundació del Bàsquet català / Masip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
Eisenach

Plaça d’Eisenach, amb mercat ambulant
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land
de Turíngia, Alemanya, a la vora del Nesse.
És un centre miner sal i un nucli industrial maquinària, automòbils, electrònica i indústria química Fou fundada el 1070 sobre l’antiga Isenacum per Lluís II El 1440 passà a Saxònia, i fou capital del principat d’Eisenach El 1869 Bebel i Liebknecht hi fundaren el partit socialdemòcrata alemany
sopa

Plat de sopa de fideus amb verdures
© Corel
Gastronomia
Plat en què el pa és substituït per arròs, tapioca, fideus o altres pastes.
salt

salt amb paracaigudes des d’un avió
(CC0)
Esport
Denominació genèrica de qualsevol modalitat esportiva en la qual els salts són l’element principal.
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
pota

Bernat pescaire, amb dues extremitats locomotores
Xevi Varela
Nom donat a cadascuna de les extremitats locomotores de qualsevol animal.
tricorn
Figurí amb un tricorn a la mà
© Fototeca.cat
Indumentària
Capell de tres puntes, fabricat generalment de feltre, ras o drap.
Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni
tutú

Ballarina clàssica, vestida amb el característic tutú
© Fototeca.cat
Indumentària
Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama.
Anomenat també tutú romàntic , fou creat per E Lamy per a M Taglioni en el ballet La silfide 1831 A la fi del segle XIX la faldilla s’anà escurçant fins a quedar reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura de la ballarina tutú a la italiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina