Resultats de la cerca
Es mostren 2618 resultats
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…
Oms
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres (600 m alt), drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d’Oms (afluent per la dreta de la Canta-rana, a Sant Amanç) i la de Montoriol (capçalera del Rard).
El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església…
Morellàs i les Illes
Morellàs i les Illes Vista general de Morellàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall baixa del riu de Morellàs, o de les Illes, afluent del Rom aigua avall del poble, al vessant dret de la vall del Tec.
El sector meridional del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de l’Albera, i és ocupat pel bosc 360 ha i per pasturatges L’agricultura es localitza a la vall del Tec, molt fèrtil Produeix fruita 63 ha de cirerers, presseguers, pomeres, albercoquers i pereres i hortalisses 3 ha, regades per séquies derivades del Tec La vinya ocupa 207 ha produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha 2 ha de cereals La ramaderia és integrada per bestiar oví uns 730 caps i cabrú uns 190 Hi ha empreses de construcció de mobles i treball de ferro, i una petita…
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat…
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc…
Ur
Vista d'Ur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür.
La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració…
República dels Udmurts
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a l’E de la república russa, entre els rius Kama i V’atka.
La capital és Iževsk La superfície és plana, més elevada al N El 47% del territori és cobert de bosc El clima és continental, amb una temperatura de 18°C al juliol i de -15°C al gener La indústria, concentrada en gran part a la capital, es diversifica en construccions mecàniques i indústria del metall equipaments industrials, automòbils, motocicletes, aparells de ràdio, etc, siderúrgia, extracció de petroli i indústria alimentària i de la fusta Hi ha també extracció de torba L’agricultura se centra en els cereals i el lli de fibra llarga, els llegums i les hortalisses Hom…
Búger
Municipi
Municipi de Mallorca, situat as Pla.
El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel, que en forma el límit oriental La vegetació natural és formada principalment per pinedes i alzinar La superfície conreada és d’unes 500 ha Al secà hom conrea cereals, i al regadiu arbres fruiters i hortalisses Hi predomina el règim d’explotació directa La ramaderia és especialment de bestiar porcí Hi ha una fàbrica de plàstic Hi és tradicional la fabricació de culleres i esquelles El poble 792 h agl i 134 h diss 1996, bugerrons 102 m alt, aturonat, és al voltant de l’església…
Beranui

Sector de conreus del terme de Beranui al costat de l’Isàvena
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la ribera de l’Isàvena.
El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —…
Benimarfull
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Travadell, en un terreny accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra d’Almudaina.
Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa A mitjan segle XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona balneari de Benimarfull La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965 El poble , que agrupa tota la població del municipi 399…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina