Resultats de la cerca
Es mostren 3885 resultats
Antoni Borràs i Feliu
Historiografia
Historiador.
Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi de Nobles de…
Antoni de Bolòs i Vayreda
Botànica
Farmacèutic i botànic.
El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la…
Lluís Quer i Cugat
Economia
Literatura catalana
Escriptor i comerciant.
President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900
,
Joan Ribas i Carreras
Literatura
Poeta i dramaturg.
Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva 1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…
,
Societat d’Onomàstica
Societat iniciada el 1973 per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980.
Té per objectius fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis onomàstica, dels de persona antroponímia i dels de lloc toponímia de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal Organitza periòdicament colloquis d’estudi 50 fins el 2024 a diverses localitats i publica un butlletí trimestral i la collecció “Monografies” Enric Moreu-Rey en fou secretari general des dels inicis i fins a la seva mort Entre els anys 2005 i 2013 mantingué un conveni de collaboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC per a la potenciació de l’onomàstica L’any 2016 s’adherí a…
Miquel Maurette
Literatura
Agronomia
Escriptor i agricultor.
Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963 Fou…
,
Josep Antoni Grimalt Gomila
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i collaborador…
Víctor García i Tur

Víctor García i Tur
© Marina Camallonga
Literatura catalana
Escriptor.
Dissenyador gràfic de professió, amb el seu primer recull de contes publicat, Twistanschauung 2009, obtingué el premi Documenta El 2016 publicà la primera novella, Els ocells , guardonada amb el premi Marian Vayreda, a la qual seguí Els romanents 2018, que obtingué el premi Just M Casero Tornà al conte amb el recull El país dels cecs 2019, premi Mercè Rodoreda del 2018 Amb L’aigua que vols 2021, novella ambientada en els debats sobre la independència del Quebec, l’any 2020 aconseguí el premi Sant Jordi i el 2022 el premi Crítica Serra d'Or de novella En collaboració amb Emily McBride és…
Lluís Cuspinera i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d…
Bernat Descoll
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Lloctinent de mestre racional (1361).
Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la redacció de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina