Resultats de la cerca
Es mostren 3125 resultats
Museu Paleontològic Municipal de València
Museu
Museu creat el 1906, a València, amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina.
El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou installat i catalogat per Eduard Boscà i Casanoves 1843-1924, que hi afegí troballes seves Muntat a l’edifici de l’antic almodí s XIII, reconstruït el 1517, exposa més de vuitanta espècies, entre les quals un megateri incomplet El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Viveros de València
Llibres de l’Ossa Menor

Logotip de Llibres de l’Ossa Menor
Col·lecció de poesia catalana fundada el 1949 per Josep Pedreira i iniciada amb Les cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.
Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves Antologia poètica universitària S’hi han publicat els premis Ossa Menor i Carles Riba i també autors com Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Tomàs Garcés, Pere Quart, Agustí Bartra, etc N’han aparegut uns cent cinquanta títols 1986 i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
Abelard Fàbrega i Esteba
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…
Artur Blasco i Giner
Música
Intèrpret musical, instrumentista i folklorista.
El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’…
Àngel Terron i Homar
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en ciències químiques per la Universitat de les Illes Balears UIB 1982 Des del 1986 és professor titular de química inorgànica de la UIB La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química 1977 i reeditat el 1996, Noema 1978, Llibre del mercuri 1982, Ternari 1986, De bell nou 1993, Allotropies 1996, Geometria descriptiva 1999, Sons nets 2004, À mon seul désir 2007 i Els noms del cervell 2013 Entre el 1977 i el 1987 edità la…
,
Francesc Aragonès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, polític i cronista.
Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de Cartas 1822-23 en…
,
Doug Rickard
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
S'ha especialitzat en fotografiar els barris més marginals de les grans ciutats d’Amèrica Les seves imatges no pretenen reflectir la vida d’aquests barris, sinó l’aspecte urbanístic que presenten A les seves imatges hi ha poca gent, sovint ningú, i se centren en el grau d’abandonament dels carrers i dels edificis Doug dedica una bona part del seu temps a estudiar la llum i capta les seves composicions amb la que és més adequada per a crear els sentiments que vol plasmar Les seves fotografies s’exposen a galeries d’art de les ciutats més importants dels Estats Units d’Amèrica i formen part de…
Fundació Stämpfli

Aspecte de l’interior de la Fundació Stämpfli
© Fundació Stämpfli
Museu
Museologia
Art
Entitat constituïda l’any 2006 amb l’objectiu de promoure un fons d’art i un museu d’art contemporani a Sitges (Garraf).
En fou l’impulsor Peter Stämpfli Deisswil bei Münchenbuchsee, Berna, 3 de juliol del 1937- París, 20 de febrer de 2026, artista suís que residí temporades a Sitges i que el 2004 en fou nomenat fill adoptiu Com a artista contemporani, es donà a conèixer internacionalment el 1963, arran de la seva participació en la Biennal de París L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes…
Joieria Tous
Economia
Empresa catalana de joieria i complements.
El 1920 Salvador Tous i Blavi fundà una joieria a Manresa El seu fill, Salvador, s’hi incorporà els anys cinquanta i, a partir del 1956, ho féu l’esposa d’aquest, Rosa Maria Oriol Porta, que innovà els models Així sorgí, a mitjan dècada de 1980, el famós osset, que començà com a joia i que, des del 1999, protagonitza una collecció de tota mena de complements La companyia, en què participen des dels anys noranta les quatre filles del matrimoni, no ha parat de créixer, amb més de 380 botigues en més de 40 països, una facturació d’uns 42 milions d’euros el 2010, i més de 1800 treballadors L'any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina