Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
Antologia Catalana
Col lecció d’Edicions 62 de Barcelona, dirigida per Joaquim Molas.
Iniciada el febrer del 1965, es proposa d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic Publica predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes i en aquest cas són traduïts, acompanyats d’un pròleg i d’unes taules Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany , de Francesc Fontanella, i Lucrècia , de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques…
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research Institute,…
Castell de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família Orteu
Castell de la Penella (Valldellou)
Art romànic
El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial
Antoni Pagès
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Membre del Gimnàs Blume, l’any 1954 aconseguí la medalla de plata en l’exercici de terra del Campionat de Catalunya i fou inclòs a la selecció catalana A per al Campionat d’Espanya Aconseguí la tercera plaça general del Campionat de Catalunya, guanyant la plata en poltre amb arcs i el bronze en mans lliures, paralleles, salt de poltre i barra fixa 1955 També fou medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Espanya Competí en una època de domini aclaparador de Joaquim Blume, amb el qual compartí equip en festivals i exhibicions Durant la dècada de 1960 fou secretari de la Federació Catalana…
Pascasi Radbert
Cristianisme
Teòleg franc.
Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva festa se…
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
Torre de Saportella (Granyanella)
Art romànic
Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou nomenat…
Joseph Chamberlain
Política
Polític britànic.
Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva dimissió 1903 Derrotat el…
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es retirà de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina