Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…
Enric Sagnier i Villavecchia
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra conjunta dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà (1885-1908)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un…
Jean d’Ormesson
Literatura francesa
Escriptor francès, de nom complet Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d’Ormesson.
Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional…
Santa Eulàlia de Viladonja (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja era una de les quatre parròquies, juntament amb Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba, del bisbat de Vic, i Sant Llorenç de Corrubí, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, que formaven l’antic municipi de Sant Esteve de la Riba, creat l’any 1830 i que l’any 1860 passà a anomenar-se Viladonja, fins a l’any 1974 que fou annexat al de les Llosses Les quatre parròquies pertanyien al monestir de Ripoll L’esment més antic, conegut, del lloc és el de l’any 975, quan Aga cedí al monestir de Ripoll la vila rural de “ Doneia ” o “ Donia ”, que tenia…
Castell de la Cardosa (Cervera)
Art romànic
El poblet de la Cardosa es troba a 511 m d’altitud, al nord-oest de Cervera, prop de la carretera d’Agramunt Hom té notícies d’aquest lloc des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers En un document d’endeutament de l’any 1144 consta que la vila de la Cardosa es trobava inclosa dins el comtat d’Urgell, a la quadra de Cardosa En aquest moment la Cardosa estava incorporada al terme de Sedó El 1269 sembla que la quadra de Cardosa devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, van concedir una carta de franqueses a una…
Dinamarca 2010
Estat
La deriva de la política danesa, cada vegada més ancorada a la dreta ideològica, no tan sols es va fer palesa en la successió de propostes per prohibir la proliferació de minarets, o la progressiva permissivitat política en l’estigmatització i degradació dels immigrants, sinó també en la inaudita detenció preventiva de 1000 activistes durant la cimera contra el canvi climàtic celebrada a Copenhaguen al final del 2009 Davant el desgast de destacats membres del Govern, i per fer front a la caiguda en les expectatives de vot del seu partit, Lars Lokke Rasmussen va anunciar, al febrer, una…
Illes Salomó 2016
Estat
Un especialista de la Marina canadenca neutralitza uns explosius no detonats de la Segona Guerra Mundial en aigües de les illes Salomó © Défense Nationale et les Forces Armées Canadiennes El 2016 va ser un any tranquil políticament En l’esfera internacional, va destacar la visita oficial del president Sogavare a Taiwan –Salomó és un dels 21 estats del món que hi manté relacions diplomàtiques, a canvi de fons per al desenvolupament– A l’octubre, i en el marc de l’"operació render safe " que lidera Austràlia, es van fer detonar 10 tones d’explosius de la Segona Guerra Mundial que van quedar…
Manuel Pousa i Engroñat
Cristianisme
Eclesiàstic i activista social, més conegut per Pare Manel.
S’ordenà sacerdot el 1975 a Barcelona Exercí la seva tasca pastoral als barris del Verdum i de Roquetes de Barcelona i, posteriorment, a la Trinitat Vella En aquests barris obrers es dedicà a l’assistència a les persones i les famílies necessitades, i especialment a la població reclusa i els seus familiars El suport a la seva activitat solidària es materialitzà el 1997 amb la creació del festival per a recaptar fons Guanya’t el cel amb el Pare Manel Alguns aspectes de la seva manera d’entendre i de viure la fe cristiana li comportaren crítiques d’una part de la cúpula catòlica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina