Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
magnetostricció
Física
Fenomen consistent en la deformació elàstica que presenten les substàncies magnètiques en ésser sotmeses a l’acció d’un camp magnètic.
La magnetostricció és especialment notable en alguns metalls, com el níquel i el cobalt, en molts aliatges de ferro i en les ferrites, i és utilitzada sobretot per a generar ultrasons
onomatopeia
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual el significant i el significat de certs signes lingüístics tenen un determinat grau de relació de dependència acústica.
Així, per exemple, els mots remor, murmuri o xiuxiueig reflecteixen, en llur pròpia constitució fonològica, els significats respectius D’altres, com ara rum-rum, atxim, miau o quiquiriquic , ocupen zones molt més marginals a l’estructura lingüística del català en tant que no admeten derivacions verbals, adjectives, etc, ni, sovint, una anàlisi gramatical Alguns lingüistes han sostingut l’opinió, inverificable, que l’onomatopeia ha estat la primitiva font de producció de mots en totes les llengües
decapitació
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu captura o assimila la capçalera o part alta de la conca d’un altre riu veí.
Pot produir-se per diferents processos per erosió regressiva, per diferències de pendent als vessants d’un riu i l’altre i per canvis del perfil d’equilibri longitudinal dels rius
crític | crítica
Física
Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.
interversió de gèneres
Gramàtica
Fenomen segons el qual un mot, particularment amb fins expressius, canvia de gènere; així, gallina quan és dit d’un home.
mescla eutèctica
Física
Química
Mescla binària, determinada per la proporció que conté de cadascun dels elements, en la qual es produeix el fenomen d’eutèxia.
aparell de mesura
Física
Instrument sensible a un fenomen físic o químic determinat o identificable a una magnitud, mitjançant el qual i gràcies a un calibratge previ o a l’ús d’uns patrons és possible de valorar el fenomen o la magnitud en les unitats escollides per a definir-los.
Són exemples d’aparells de mesura la cinta mètrica, l’oscilloscopi i l’espectrofotòmetre
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…
estructura
Química
Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts diferents tot i…
deslocalització
Economia
Procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció.
Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, la qual cosa porta la installació de fases productives en països menys desenvolupats En els serveis, la deslocalització dona lloc al teletreball, quan les prestacions ho permeten La intensificació de la globalització i la constant desaparició de fronteres als moviments de capital i de mercaderies a escala planetària produí una important tendència de trasllat de la producció cap a països amb la mà d’obra més barata Aquesta tendència es reforçà en aquells sectors on predomina la mà d’obra…