Resultats de la cerca

Passà per diferents clubs entre el 1971 i el 1980 Un cop retirada, fou entrenadora del Centre de Tecnificació de la Foixarda, del Club Gimnàs Llenas, de l’Associació Esportiva Gràcia i del Club Gimnàstica Artística Tasili L’any 1993 aconseguí la categoria de jutgessa internacional de la Federació Interna-cional de Gimnàstica L’any 2000 entrà a la junta directiva de la federació catalana i assumí el càrrec de directora de l’Escola Catalana de Gimnàstica de la federació

La Junta Rectora de l' Institut Ramon Llull , presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec efectiu des de l'endemà succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014

Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem

Per 671 vots a favor, 2 en contra i 7 en blanc, l’assemblea de socis compromisaris del FC Barcelona ratifica l’acord de la junta directiva de l’11 de febrer de retirada de les medalles honorífiques concedides al dictador Francisco Franco el 1951, el 1971 i el 1974 En aquesta assemblea també es vota la proposta d’instaurar el vot electrònic que, tot i obtenir majoria 359 a favor, 173 en contra i 67 en blanc, no arriba als dos terços necessaris per aprovar-la

El 1697 formà part de la Junta de Defensa de Barcelona davant l’atac de les forces de Lluís XIV de França S'oposà a Felip V de Castella en l’afer de les esmenes al testament de Carles II Fou nomenat cavaller pel rei arxiduc Carles III Intervingué en la creació del port franc de Barcelona 1706 i fou conseller tercer de la ciutat Durant el setge de Barcelona prengué part activa en la defensa de la ciutat, i morí en la lluita

Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

La Llei de Reforma Universitària LRU del 1983 establí la creació dels consells socials com a instruments de participació de la societat en les universitats públiques Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions Segons la llei 16/1998, de la Generalitat de Catalunya són formats per 25 membres, 15 dels quals representen els interessos socials de Catalunya, i els 10 restants, la junta de govern de la Universitat

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat