Resultats de la cerca
Es mostren 4563 resultats
xaira
Oficis manuals
Peça llarga i més o menys cilíndrica d’acer proveïda de mànec, emprada per a esmolar eines de tall, ganivets, etc.
vermilingüe
Anatomia animal
Dit dels animals que, com els ossos formiguers o els camaleons, tenen la llengua llarga i estreta, semblant a un cuc.
puntala
Tecnologia
Barra llarga, especialment de fusta, bifurcada en un dels seus extrems i emprada per a aixecar els troncs, en serrar-los.
capa
Indumentària
Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit.
arpeta
Pesca
Arreu de pescar que consisteix en una perxa llarga que té en un extrem quatre hams grossos lligats amb una corda.
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
dàctil
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega, que consisteix en la combinació d’una síl·laba llarga i dues de breus.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
Càndia
Ciutat
Capital del nomós homònim de Creta, i de la regió que forma aquesta illa, a Grècia.
És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs segle IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats segle XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del segle XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans…
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui confeccionava la…
Roca-rossa
Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa) del municipi de Tordera (Maresme) i de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà.
És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical…