Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…
l’Alqueria de Sanç
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Penàguila (Alcoià), a un quilòmetre de la vila, habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila
Castellnou del Camí
Llogaret
Llogaret del municipi de Veciana (Anoia), en un tossal, a l’esquerra de l’Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX.
La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albanells
Quilis
Llogaret
Llogaret del municipi de la Granja de la Costera (Costera), al S del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallés de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallés el 1574
Quers
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill.
A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa El lloc és esmentat ja al s XIII
la Granadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàbia (Marina Alta), situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic
Auses
Llogaret
Llogaret del municipi de la Guàrdida d'Ares, actualment del municipide les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet