Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països…
Roís de Corella

Armes dels Roís de Corella
Llinatge noble originari de la vila i castell de Corella (Navarra), que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç Roís de Corella, que fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara), ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.
Els Roís de Corella Adquiriren també les senyories d’Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma Fill i segon comte fou Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní La successió masculina del llinatge s’extingí amb la desena comtessa, Antònia Roís de Corella i Dávila , que heretà de la seva mare el marquesat de Las Navas i es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del…
Polaris
Míssil mar-sòl nord-americà, proveït d’un cap nuclear, concebut per a ésser llançat des de submarins atòmics submergits.
Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961 Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment…
Francesc Garcia
Cristianisme
Teòleg.
Dominicà, fou professor a la Universitat de València És el monetarista més destacat de l’escola de València A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès La seva obra prop de 1 400 pàgines Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer València,…
Hug II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1078-1116), fill de Ponç I i d’Adelaida de Besalú.
Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb…
Miquel Cuní i Martorell
Botànica
Entomologia
Entomòleg i botànic.
Aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans, que llegà per a l’ensenyament Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics i de divulgació, Flora de Calella 1882, Les quatre estacions de l’any segons llurs plantes i insectes més característics 1886, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, i, en collaboració amb Manuel Martorell i Penya, Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña 1876 Foren dedicades al seu…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina