Resultats de la cerca

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València

Fill de Lluís Maria I Exiliat a Alemanya en produir-se l’ocupació del ducat per Francesc II Francesc I de França, fou establert el 1521 en el tron per l’emperador Carles V i el papa Lleó X Acusat de traïció pel marquès de Pescara, Ferdinando Francesco d'Ávalos , Carles V ocupà Milà 1525, que li tornà el 1529 En morir sense fills legítims, Milà fou incorporat per Carles V als seus dominis

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera 1878, fou un dels principals personatges del partit conservador al País Valencià i fou diputat a les corts espanyoles en tres legislatures 1879, 1884 i 1886 Fou un dels promotors de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual ocupà el càrrec de secretari, i de La Revista de Valencia  1880-83 Emprengué la preparació i la publicació d’una Bibliografía histórica española 1883

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

Pivot, la temporada 1992-93 fitxà pel Manresa després de sis temporades al Penyes d’Osca Després de dues temporades marxà al CB Sevilla i al CB Salamanca, per tornar a Manresa la campanya 1996-97 on jugà més d’un centenar de partits a l’ACB La dilatada participació a l’ACB li permeté entrar en les marques històriques de rebots més de 2500, punts més de 6000 i minuts més de 12000

Aristòcrata que ostentà els títols de comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Sant Pedro de Ruiseñada Fou soci i jugador del Reial Polo Jockey Club de Barcelona en l’època que els partits d’aquest esport es disputaven als terrenys de Can Ràbia, al barri de Sarrià 1911-31 També fou un gran aficionat a la caça i un destacat jugador de golf Ocupà la presidència del Reial Club Nàutic

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…

En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…