Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
terretita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc amb taques negres i vermelles, les inferiors blanques i les potes verdes o grogues.
A l’hivern, les parts superiors són de color gris brunenc Habita a Noruega, Lapònia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica des de la Mediterrània fins al Senegal És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i no gaire corrent
kwa
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües africanes de la branca nigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana parlades pels pobles negres de raça guineana (baule, àkan, ioruba, aixanti, etc) que habiten entre el riu Bandama i el delta del Níger.
guatlla andalusa
Guatlla andalusa
Dr. Raju Kasambe (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels turnícids, de 15 cm de llargada, sense dimorfisme sexual, molt semblant a la guatlla, que té el pit vermellós amb taques blanques i negres a cada banda.
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
aladern
Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar
pitaia
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible de la pitaia (Stenocereus sp.), de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.
S’utilitza sobretot per a fer-ne suc
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
premis de la Crítica
Premi literari que atorga anualment, des del 1956, l’Asociación Española de Críticos Literarios a les millors obres literàries en llengua castellana, catalana, gallega i basca, en les categories de narrativa i poesia, publicades a l’Estat Espanyol durant l’any anterior.
En català, s’atorgà per primera vegada l’any 1962, però no es tornà a proclamar de nou fins al 1976 L’any 1977 no es concedí per regularitzar les dates, i des del 1978 ha estat atorgat anualment Des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana qui coordina el guardó Relació de guardonats en llengua catalana narrativa 1962 Bearn de Llorenç Villalonga 1976 Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel 1977 no s’atorga per regularitzar les dates 1978 L’endemà de mai de Miquel Àngel Riera 1979 Notes del capvesprol de Josep Pla 1980 Viatges i flors de Mercè Rodoreda 1981 Les…
La serp de garriga balear
La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…