Resultats de la cerca

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era " elegantísima, guapetona…

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del Valencià

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Practicà ciclisme de pista A partir del 1979 se centrà en la medicina esportiva El 1986 es feu director esportiu en ciclisme i passà a dirigir els equips del Club Ciclista Iluro Fou metge de la Federació Catalana de Ciclisme 1998-2004 i figura com a metge adscrit a la Unió Ciclista Internacional

Format al Club Playas de Castellón, posteriorment s’incorporà a les files del Futbol Club Barcelona S’especialitzà en proves combinades i guanyà dos Campionats d’Espanya de decatló 2006, 2010, i tres d’heptatló en pista coberta 2006, 2010, 2011 L’any 2006 baté el rècord català de decatló amb 7845 punts Fou 26 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 2007, 2009, en el Campionat d’Europa en pista coberta 2009 i en el Campionat d’Europa 2010 Guanyà la medalla de plata en els Campionats Iberoamericans 2010

Defensa central o migcampista que jugà al RCD Espanyol 1974-78 procedent del Castelló Disputà 83 partits de Lliga i marcà dos gols amb l’equip blanc-i-blau Al principi de la temporada 1978-79 rescindí el contracte amb el club Fou una vegada internacional sub-23 i cinc vegades internacional amateur

Establert a la Residència Blume de Barcelona l’any 1972, competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Castalia OJE Fou campió d’Espanya dels 200 m llisos a l’aire lliure 1975 i dels 400 m lliure en pista coberta 1978 Fou també campió de Catalunya en la prova dels 200 m llisos 1980 i en relleus 4 × 100 m 1979, 1982 Baté el rècord català dels 100 m llisos a l’aire lliure 1978 i de relleus 4 × 100 m 1982