Resultats de la cerca
Es mostren 19993 resultats
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…
Luis Felipe Ramón y Rivera
Música
Etnomusicòleg i compositor veneçolà.
Estudià a l’Escuela Superior de Música de Caracas 1928-34 i exercí com a intèrpret de viola en diferents formacions de la capital El 1939 tornà a San Cristóbal i fou professor de música a l’Escuela de Artes y Oficios Més tard estudià folklore i etnomusicologia a l’Institut de Musicologia de Buenos Aires i al Colegio Libre de Estudios Superiores 1945-47 de la capital argentina Es dedicà a la docència, activitat que realitzà en diferents universitats de l’Amèrica llatina, i formà part, entre altres centres, de l’Institut Nacional de Folklore de Veneçuela -del qual fou director el 1953- i de la…
José Luis López García
Música
Director coral navarrès.
Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…
Numídia
Història
Antiga regió situada a la part occidental del nord d’Àfrica i habitada pels númides.
Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el governessin conjuntament…
Josep Maria de Garganta i Fàbrega
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, historiador de l’Església i filòsof escolàstic.
Germà de Joan, professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista “Dominicas” El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles 1952, Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas 1961 i Francisco Coll, fundador…
Epifani de Fortuny i de Salazar

Epifani de Fortuny i de Salazar
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg.
Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946, dirigides per Josep de C Serra i…
Publi Corneli Escipió Emilià
Història
Militar i polític romà.
Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar…
Jaume Domenech
Literatura catalana
Historiador i mestre en teologia.
Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…
Estornell rosat
L’estornell rosat és una espècie pròpia de les zones obertes del SE d’Europa i de l’Àsia centroccidental que arriba excepcionalment a les nostres latituds Vayreda el cita a la província de Girona i, a més, existeixen 4 exemplars naturalitzats un jove capturat a Menorca i conservat a la collecció de l’Ateneu de Maó un mascle que es conserva a la collecció de la Universitat de Barcelona i un ocell jove que es troba al Museo de Ciencias de Madrid, tots dos capturats a Catalunya el segle passat o la primera meitat del present i finalment un ocell caçat a Mollerussa Segrià en data…
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina