Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
Jeroni Cros
Cronologia
Història
Cronista i cirurgià.
Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví un diari personal que abraça el període 1597-1638 El text del diari, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis, bisbes i governadors, la climatologia de l’època, les processons i els actes protocollaris…
Magí Sevillà
Historiografia catalana
Doctor en teologia i cronista.
Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón…
,
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la…
,
motlle
Disseny i arts gràfiques
En tipografia, composició seguida o complexa, que pot ésser integrada solament per text o bé per text i quadrats, llengots, filets, interlínies, il·lustracions, etc, i que, un cop ajustada i lligada, forma la pàgina o paquet que serà imprès posteriorment.
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
cançó de pandero
Literatura
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (de Corpus, major, d’algun patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…
El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’Unions Estables de Parella i el Codi de Família
El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte el PP la Llei d’Unions Estables de Parella, elaborada per la consellera de Justícia, Núria de Gispert La llei oficialitza l’estatut de les parelles de fet, heterosexuals i homosexuals, i estableix mecanismes de protecció en cas de ruptura, similars als dels matrimonis La llei, però, no permet l’adopció de fills en el cas de parelles homosexuals En la mateixa sessió, s’aprova per unanimitat el nou Codi de Família, que aplega en un sol text totes les lleis del codi civil català pel que fa a les…
llenguatge d’etiquetatge extensible
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques, derivat de l’SGML, per a la construcció de pàgines web, en què el dissenyador pot definir les seves pròpies marques.
Basat en etiquetes, fou desenvolupat pel World Wide Web Consortium Entra en clara competència amb l’HTML Defineix un conjunt de regles per a codificar documents en format text que és llegible tant per éssers humans com per computadors Els objectius de disseny d’aquest llenguatge foren la simplicitat, la generalització i la usabilitat a través d’internet Tot i que originalment es dissenyà per a formatar textos, s’utilitza àmpliament per a la representació d’estructures de dades per exemple, serveis web Hi ha definits nombrosos llenguatges basats en XML, alguns exemples són Really…
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada forma En els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina