Resultats de la cerca

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…

Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners , amb la dels seus tributaris, de les Pinyeteres i de la Vallera vers l’W inclou també un sector de les muntanyes que dominen els banys d’Arles, fins a les mateixes gorges de Montdony Gran part del terme és boscada, especialment la meitat meridional alzines, roures, castanyers i faigs La superfície agrícola ocupa 281 ha, vora la vall del Tec Els conreus més importants són arbres fruiters 113 ha cirerers, pomeres, presseguers i albercoquers, vinya 112, hortalisses 17, cereals 6 i pastura i farratge 23 La ramaderia…

La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of…

És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles    Argas persicus viu sobre determinats ocells…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450 aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda capella de Sant Joan, que devia ésser la del castell…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any 1172, hi ha…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’…

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…