Resultats de la cerca
Es mostren 3152 resultats
Léopold Delisle
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Bibliotecari, paleògraf i historiador francès.
Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels…
Miquel Segura i Aguiló
Literatura catalana
Narrador i periodista.
És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla 1982-88
Ramon Ferrer
Literatura catalana
Poeta, prosista i historiador.
El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se…
Gaspar Blai Arbuixec
Literatura catalana
Cristianisme
Predicador i poeta.
Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà
,
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…
Summa artis
Història
Art
Història general de l’art publicada per Josep Pijoan i Soteras en castellà.
Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…
Marcel Durliat
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg francès.
Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la…
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Historiador de la cultura.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina