Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal dit tradicionalment Cabrera de Mataró s’estén a la costa, entre Vilassar de Mar W i Mataró E, envoltat pel N i el NW, al sector muntanyós de la Serralada Litoral, pels termes d’Argentona i de Cabrils Entre el turó de Burriac i Montcabrer s’aixeca el poble de Cabrera, cap de municipi, format a més pel veïnat d’Agell i diverses urbanitzacions La platja és llarga 2,3 km i ampla hi ha nombrosos torrents que davallen de les muntanyes i recorren el terme la riera d’Argentona forma el límit, en part, amb Mataró Les màximes altituds del municipi són el turó…

El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…

Les consultes prengueren forma de referèndum amb la pregunta “Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea" La consulta pionera tingué lloc a Arenys de Munt Maresme, arran d’una moció presentada al consistori el 4 de juny del 2009 pel regidor de la Candidatura d’Unitat Popular , Josep Manel Ximenis Gil, a fi que la sala municipal acollís una votació organitzada per una entitat local L’acord fou anullat per sentència judicial, de manera que la consulta s’hagué de dur a terme en un local privat, però el batlle…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…

Biografia Era alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona quan demanà entrar a l’orde Començà el noviciat a Moià el 14 d’octubre de 1956 i hi professà el 20 d’octubre següent Passà per les cases centrals d’estudis d’Iratxe, d’Albelda de Iregua i de Salamanca, on freqüentà la universitat pontifícia i es llicencià en teologia Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de juny de 1965 Tingué també els títols de professor mercantil, mestre i maître en catéchèse Començà el ministeri educador a Terrassa com a director de la residència universitària escolàpia 1965-67 Fou director dels calassancis d’…

Vida i obra El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura i per la caça Estudià el batxillerat a Girona i el 1885 feu un curs d’enginyeria industrial a Barcelona L’any següent es matriculà a Llotja De nou a Girona, el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué  Aurora Bertrana , també escriptora Perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, exvots, rètols, etc a l’Escola Municipal de Belles Arts També exercí com…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Situació El nucli del poblet de Sant Feliu de Boada s’estructura i s’allargassa a les vores d’un camí molt antic, que, des del litoral del Baix Empordà, portava vers l’interior del país Avui el tram que va des del poble de Torrent fins a Sant Julià de Boada —entre ambdós pobles es troba Sant Feliu de Boada— és arranjat com a carretera que enllaça les de Torrent a Pals i de Vulpellac a la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Mapa 334M781 Situació 31TEG104470 Al centre de la població hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, edifici tardogòtic Al seu costat es conservaren fins fa pocs…

Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes,…

Situació Mur de tramuntana d’aquesta església, ara aprofitat com a tanca del cementiri ECSA - A Roig Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Santa Cecília es troben a migdia del poble abandonat d’Ancs, just al costat de la pista que hi mena Part dels murs del que fou el temple són aprofitats com a parets de tanca del cementiri Mapa 33-10214 Situació 31TCG372944 En el quilòmetre 97 de la carretera de la Pobla de Segur a Sort, i en l’indret del llogaret de Comte, surt una pista que, passant pels pobles de Balestui i Sellui, porta al poblet d’Ancs, avui totalment abandonat ARD Història El…