Resultats de la cerca
Es mostren 119430 resultats
directori
Consell encarregat d’una direcció pública.
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
diorama
La Rambla de Santa Mònica , diorama atribuït a Onofre Alsamora
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pintura feta damunt una superfície transparent, generalment de seda, en la qual, per combinació entre pintura opaca i pintura transparent, hom produeix efectes òptics mitjançant combinacions de llums.
En fou l’inventor el francès Daguerre
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
dins
Indica, respecte a un espai limitat, situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai.
dinastia
Història
Sèrie de sobirans que pertanyen a una mateixa família.
Per a l’Orient Pròxim i Mitjà antic, hom ha conservat diverses llistes reials Per a Egipte, cal esmentar l’obra del sacerdot Manethó, de l’època ptolemaica, a qui hom deu la divisió de la història egípcia en trenta-una dinasties
dinasta
Història
Príncep que, entre els antics, regnava sota la dependència d’un sobirà més poderós.
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…
dinar
Àpat principal del dia (el que hom fa pels volts de migdia o a primera hora de la tarda).
didal
Didal
Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla; generalment té pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.