Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de Balaguer,…
Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de…
Vallespinosa

Vallespinosa
© Fototeca.cat
Poble
Poble (640 m alt.) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al SW del terme.
És situat a l’esquerra del torrent de Vallespinosa o coma de Vaca , afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat congost de Vallespinosa , que fa inaccessible aquesta vall des del Gaià, s’uneix al seu collector aigua avall de Querol Presideixen el petit nucli l’església parroquial de Sant Jaume abans, de Santa Maria i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa El lloc és esmentat ja el 1030 El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual…
Toruń

Panoràmica de Toruń
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònimi, a la Pomerèlia, Polònia.
Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà…
Càpua
Ciutat
Antiga ciutat etrusca (fundada vers el 600 aC).
Passà sota el domini samnita el 424 aC i sota protectorat romà el 340 aC Després de la batalla de Cannes 219 aC obrí les portes a Anníbal, per la qual cosa fou durament castigada per Roma Tanmateix, tornà a prosperar i fou colònia romana des del 59 aC Devastada pels vàndals 456 i destruïda pels àrabs 840, els seus habitants es traslladaren a Casilinum , a 4 km al nord-oest, que rebé el nom de Càpua Durant l’edat mitjana sorgí un nou nucli al mateix indret, que rebé el nom de Santa Maria Capua Vetere Es conserven restes de l’amfiteatre, el més gran després del Colosseu de Roma, de les termes…
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…
castell de Cérvoles
Castell
Antic castell del municipi de la la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem de Cervera amb tot, per tal com era deshabitat només hi havia un grup d’eremites, fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de…
Ràfels
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a l’esquerra del Tastavins (límit sud-oriental del terme), a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop (altituds màximes, 968 i 961 m al puig de Llobatera).
El sector forestal 2 700 ha és ocupat per pins, alzines i matollar Les terres de conreu 900 ha representen el 25,7% del total El regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es limita a unes 50 ha hortalisses, cereals, patates i oliveres El secà és destinat a oliveres, ametllers, cereals i vinya Hi ha bestiar oví, avicultura i apicultura Hom explotava 1970 jaciments d’argila refractària Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 328 h agl 1981 627 m alt és al peu d’un tossal 798 m alt on hi ha l’ermita de Sant Rafael El lloc pertangué a l’orde…
Llorenç Ribas i Trabal
Viticultura
Viticultor.
El 1924 s’establí a Valparaíso Xile Hi treballà en el ram dels vins i licors, sota la firma de Ribas y Cía, que tenia oficines a Valparaíso i a Santiago Enriquit, fou propietari de l’empresa Viña Ribas, del terreny El Carmen Molina, de la marca Viña San Joaquín a Valparaíso i del celler Viña Santa María, que fou la primera empresa a utilitzar vagons de tren en forma de bota amb una capacitat de 20000 litres Home emprenedor i d’influència, fou president de la Sociedad Minera Andacollo, director de la indústria tabaquera NAC, i inspector de comptes del Banco Español Integrat a la…