Resultats de la cerca

S’inicià al Club Mayda, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club de 7 a 9 i també jugà al Club 21 i al Club Tennis Barcino Guanyà sis títols espanyols juvenils i vint-i-sis en categoria absoluta, vuit d’individuals 1974, 1978, 1979, 1981-85, set de mixtos, sis d Montserrat Sanahuja Yll FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA e dobles i cinc per equips –quatre amb el 7 a 9 1974, 1979, 1982, 1985 i un amb el Club 21 1978–, així com sis títols de Lliga, amb el 7 a 9 1974, 1975, 1977, 1979, 1983, 1984 També guanyà cinc Campionats de Catalunya i divuit de Barcelona –…

En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà…

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el…

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…

Practicà diversos esports En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1950 amb el Club Natació Barcelona Jugà a hoquei sobre herba amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula Es federà el 1944 Formà part de l’AA Gràcia, el Playa de Oro i l’Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya per equips 1952 i subcampió d’Espanya individual 1953 El 1954 disputà el Campionat del Món Residí sis anys a Sevilla, on…

S’inicià a quinze anys a la Unió Universitària de Barcelona i a disset anys anà al Club Patín, també de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1950 El 1951 debutà amb la selecció espanyola, que aquell any es proclamà a Barcelona campiona del món i d’Europa per primera vegada Acabat el Mundial s’incorporà al Turó 1951-53, després a l’Universitari 1953-57 i, finalment, fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-63, on es retirà després d’assolir tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, un d’Espanya 1960 i una Copa de les Nacions de Montreux 1961 Amb la selecció espanyola…

Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona absoluta, com…

Fundat el 1988, fou un dels clubs pioners del futbol americà a Catalunya Aquell mateix any participà, juntament amb els Badalona Drags, els Barcelona Búfals i els Barcelona Boxers, en la primera competició oficial d’Espanya, la Lliga Catalana Es classificà en tercera posició, com també en la Supercopa de Catalunya del mateix any El primer president fou Juan Jiménez, i al començament dels anys noranta, època en què el club es traslladà temporalment a Barcelona, fou substituït per Armand Andrés, que presidí l’entitat fins el 2007 El 1996 guanyà el Torneig Internacional…

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà…