Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
acriflavina
Farmàcia
Producte farmacèutic, dit també gonacrina
, constituït per una mescla de colorants acridínics, aproximadament del 60 al 70% de clorur de 2,8-diamino-10-metilacridini i del 30 al 40% de clorhidrat de 2,8-diaminoacridina.
És un sòlid de color taronja fosc, molt soluble en aigua, que és utilitzat com a tòpic bacteriostàtic i bactericida
amfisci | amfíscia
En l’antiga geografia, dit de l’individu o l’objecte que és situat als tròpics, on al migdia l’ombra es projecta cap al nord o cap al sud, segons l’època de l’any.
ungulígrad
Mastologia
Dit dels mamífers terrestres que en caminar només descansen la punta dels dits sobre el sòl, per la qual cosa les ungles se’ls han transformat en peülles, tal com en els artiodàctils i els perissodàctils.
turnícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de dimensions petites, fins a 15 cm de llargada, i aspecte molt semblant al de les guatlles, de les quals es distingeixen per l’absència del dit posterior.
Habiten a les grans praderies i muntanyes d’Àfrica i de l’Europa sud-occidental, i coven sobre el sòl Turnil sylvatica , la guatlla andalusa, habita al sud de la península Ibèrica i al nord d’Àfrica
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.
coclear
Botànica
Dit de la prefloració imbricada en els casos en què hi ha una peça externa i una de no adjacent interna, i, a més, les altres són internes per un costat i externes per l’altre.
bronze
Tecnologia
Nom aplicat a diversos aliatges de coure i d’altres elements (beril·li, alumini, antimoni, etc), fins i tot a llautons (aliatges de coure i zinc), per raó de la seva semblança amb el bronze pròpiament dit.
floronat | floronada
Heràldica
Dit de la peça longitudinal els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC