Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Jaume Granada Benasco

Jaume Granada Benasco
CN Atlètic Barceloneta
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i entrenador.
Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de Cartagena 1951 i fou dues vegades subcampió d’Espanya de waterpolo 1959, 1961 en una època en què el CN Barcelona dominava la competició El 1960 debutà com a entrenador i el club es proclamà campió d’Espanya de segona categoria També preparà nedadors destacats com Josep Bas El 1978 fitxà pel Club Natació Martorell Així mateix, entrenà la selecció espanyola juvenil, formà part de la secretaria del Collegi Català d’Entrenadors, collaborà amb el comitè estatal d’àrbitres i formà part del comitè de competició del waterpolo estatal…
Jorge Alcauzar Aguirrezabal
Beisbol
Entrenador de beisbol.
S’inicià com a entrenador el 1981 i entrenà equips com el San Ignacio de Bilbao, el Club Deportivo Ralpe i el Club Beisbol Viladecans, aquest últim entre les temporades 1992-93 i 1993-94 Aconseguí dues Lligues espanyoles en la categoria de divisió d’honor 1993, 1994, una Copa del Rei 1994 i la Copa d’Europa pool B 1994 També entrenà la selecció espanyola de beisbol junior 1989-92 i absoluta 2005-07, amb les quals participà en diferents campionats d’Europa i del Món Amb l’equip junior guanyà la medalla d‘argent 1990, 1991 i la de bronze 1989 als Europeus El 2006 rebé el premi ARC…
Carles Adern Casas
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i entrenador.
Competí a les files del Club Natació Barcelona i participà en algunes proves populars com la Travessia al port de Barcelona i la de l’estany de Banyoles, que guanyà el 1948 En waterpolo fou campió d’Espanya 1948, 1951 i debutà amb la selecció espanyola l’any 1949 Entrenà l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya 1953-61 i el Club Natació Poblenou 1962-65 Viatjà per estudis als Estats Units, on es formà com a entrenador i, posteriorment, tornà a les files del CN Barcelona 1967-79 Es feu càrrec del primer equip de waterpolo 1970-79 i després fitxà pel Club Natació Catalunya 1979-88 El…
Antoni Altisench Puigmartí
Rugbi
Jugador de rugbi i metge esportiu.
S’inicià al Barcelona Universitari Club BUC i del 1933 al 1958 formà part dels equips de la Facultat de Medicina, el SE Universitari, el RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i l’AD Joventut Es proclamà nou vegades campió de Catalunya 1941, 1946-52, 1954 i cinc d’Espanya 1942, 1944, 1945, 1950, 1951 Fou internacional en 43 ocasionsCom a metge, s’especialitzà en traumatologia esportiva i des del 1955 exercí al Palau dels Esports El mateix any, fou metge dels II Jocs Mediterranis disputats a Barcelona S’integrà en la Federació Catalana de Rugbi com a vocal mèdic fins el 1979 i fou…
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Petita moneda americana d’argent o de billó encunyada en diverses seques durant el segle XVIII, equivalent generalment al quart de ral d’argent, que a Amèrica tenia un valor de 44 marcs castellans.
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig,…
península del Labrador
Península
Península al NE del Canadà, entre l’Atlàntic, a l’E, l’estret de Hudson, al N, i la badia de Hudson, a l’W.
És l’extrem oriental de l’escut canadenc, del qual és la part més elevada mont Torngat, 1 675 m El riu més important és el Hamilton Hi ha molts llacs La costa és molt retallada i amb nombrosos i profunds fiords El clima és molt fred, i la vegetació és de taigà i, al N, de tundra Els pocs habitants esquimals i blancs viuen de la caça i de la pesca Té importants recursos miners ferro, or, coure i argent Visitada segurament pels vikings segle XI, fou descoberta per Giovanni Caboto 1498 i explorada per successives expedicions En poder de la Gran Bretanya per la pau de París del 1763…
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats a Los…
Pietro Mennea
Atletisme
Atleta italià.
Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que no fou superat…
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina