Resultats de la cerca
Es mostren 13699 resultats
Penya Batibull
Col·lectiu català de caràcter festiu creat a Xile.
Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat,…
Danone
Empresa alimentària d'origen català.
Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isaac Carasso, un jueu d’origen búlgar que el 1919 inicià la producció de iogurts El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid Dos anys després fou creada la Société Danone a París En 1941 el fill del fundador, i successor des del 1939 d’ambdues empreses, Daniel Carasso, anà als Estats Units, on fundà Dannon, i el mateix any es constituí a Barcelona Danone , empresa amb capital majoritàriament català dirigida per Lluís Portabella fins al retorn de Carasso A partir del 1959 l’empresa inicià un fort…
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor, director i pedagog català.
La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…
Josep Fontbernat i Verdaguer
Música
Director de cor i polític català.
Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser…
Roger Bartra i Murià
Antropologia
Antropòleg mexicà d’origen català.
Fill d’ Agustí Bartra i Anna Murià , estudià antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México, on es graduà el 1967, i es doctorà el 1974 a la Universitat de la Sorbona de París Des del 1971 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, i ha estat professor visitant en diverses universitats dels Estats Units Inicialment investigà qüestions relacionades amb les societats rurals mexicanes i posteriorment ha dut a terme recerques sobre les condicions culturals del poder polític, especialment entorn de la identitat mexicana, i de les idees…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
Eivissa
Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.
Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60
Maruxa Vilalta i Soteras
Literatura
Escriptora mexicana d’origen català.
Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català…
,
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els…
p
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Setzena lletra de l’alfabet català, anomenada pe [pl pes].
L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o semiuncial, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina